elDirectori.net
Agenda i Informació
Notícies.
Directori de Recursos.
Foto de onixxino / Shutterstock.com. Marató a Radenci el 18 de Maig del 2013. .
El total de localitzacions per a Eslovènia Oriental es de 157 .
Si no apareixen localitzacions al planell, prem aquí per recarregar la pàgina.
Agenda i Actualitat (150) associació empresarial (2) cambra de comerç (1) fira (1) promoció econòmica (1) viver d'empreses (2)
El total de localitzacions per a Eslovènia Oriental es de 157 .
Murània és la regió més nord-oriental d'Eslovènia, la més plana i també la de major pes de l'activitat agrícola pel que fa a la seva estructura econòmica.
La regió estadística de Murània (Pomurska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La major part de la regió estadística de Murània correspon a la regió tradicional eslovena de Prekmurje o Transmurània (en hongarès Muravidék).Llistat cinc municipis amb més població de Murània / Pomurska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Murska Sobota
- 18.752 hab.
- Ljutomer
- 11.329 hab.
- Lendava/Lendva
- 10.407 hab.
- Gornja Radgona
- 8.401 hab.
- Beltinci
- 8.159 hab.
L'antiga terra dels comtes de Celje és geogràficament molt diversa. A la Savínia trobem el món alpí de la Vall de l'Alta Savinja i també els Alps de Kamnik i el Savinja, la Vall de la Baixa Savinja, la serralada del Kozjansko i la conca de Velenje. La ciutat més gran de la regió és Celje.
La regió estadística de Savínia (Savinjska en eslovè)és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de la Savínia forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska.Llistat cinc municipis amb més població de Savínia / Savinjska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Celje
- 49.538 hab.
- Velenje
- 32.959 hab.
- Žalec
- 21.317 hab.
- Šentjur
- 19.030 hab.
- Slovenske Konjice
- 14.912 hab.
La geografía física de la regió del Drava està definida per turons al nord-est, turons amb boscos subalpins (Pohorje i Kozjak) a l'oest i la plana del Drava i Ptuj al voltant del riu Drava. El centre urbà més gran de la regió és Maribor. L'abundància d'aigua de la regió s'explota per generar electricitat (la cadena de centrals hidroelèctriques del riu Drava) i les terres fèrtils per a l'activitat agrícola.
La regió estadística del Drava (Podravska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística del Drava forma part de la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska.Llistat cinc municipis amb més població del Drava / Podravska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Maribor
- 110.513 hab.
- Slovenska Bistrica
- 25.552 hab.
- Ptuj
- 23.214 hab.
- Ormož
- 12.077 hab.
- Hoče - Slivnica
- 11.561 hab.
Caríntia es troba al nord del país, tocant la frontera austríaca. La seva geografía física es defineix pels turons i muntanyes boscoses: Pohorje, Karavanke, Alps Kamnik-Savinja, així com les tres valls fluvials del Drava, el Mežica i el Mislinja
La regió estadística de Caríntia (Koroška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia. Les seves fronteres no coincideixen amb els límits de l'antiga regió de Caríntia. Regió amb males comunicacions interiors i amb el centre del país, en el passat la indústria pesada ha marcat la qualitat del medi ambient, especialment a la vall de Mežica, que és l'àrea més desenvolupada econòmicament. Les institucions regionals es troben a la conurbació formada per Ravne na Koroškem, Slovenj Gradec i Dravograd. Aquestes tres ciutats també són el centre econòmic de la regió, a les que es suma Črna na Koroškem. La major concentració de població a la regió es troba a la zona de Ravne na Koroškem, que ja està en contacte amb el municipi veí de Prevalje. L'agricultura també és econòmicament important.Llistat cinc municipis amb més població de Caríntia / Koroška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Slovenj Gradec
- 16.576 hab.
- Ravne na Koroškem
- 11.241 hab.
- Dravograd
- 8.787 hab.
- Prevalje
- 6.827 hab.
- Radlje ob Dravi
- 6.205 hab.
El Sava Central, o altrament coneguda com la regió de la serralada del Posavje és la regió estadística eslovena més petita per superfície i per població.
La regió estadística de Sava Central (Zasavska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. Creada com a solució per les interferències territorials entre els districtes de Ljubljana i Celje, és la regió més petita de l'estat, tant en termes d'àrea com de població. La regió estadística del Sava Central forma part de les regions tradicionals eslovenes de l'Alta Carniola o Gorenjska, per una banda, i de la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.Llistat dels quatre municipis del Sava Central / Zasavska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Zagorje ob Savi
- 16.476 hab.
- Trbovlje
- 16.041 hab.
- Litija
- 15.342 hab.
- Hrastnik
- 9.191 hab.
Unes bones comunicacions, les fèrtils valls del Sava i el Krka, que conflueixen en el territori, la important presència de vinyes en una orografía ondulada, i l'abundància d'aigua, defineixen la imatge de la segona regió estadística més petita d'Eslovènia. El centre urbà més gran és Krsko. És famosa pel turisme de balneari a Čatež, així com la presència de l'única central nuclear d'Eslovènia.
La regió estadística del Baix Sava (Posavska en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística del Savínia Baix Sava es reparteix entre la regió tradicional eslovena de la Baixa Estíria o Štajerska, per una banda, i la Baixa Carniola o Dolenjska, per una altra.Llistat dels sis municipis del Baix Sava / Posavska
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Krško
- 25.844 hab.
- Brežice
- 24.089 hab.
- Sevnica
- 17.502 hab.
- Radeče
- 4.202 hab.
- Kostanjevica na Krki
- 2.431 hab.
- Bistrica ob Sotli
- 1.350 hab.
La regió estadística de l'Eslovènia Sud-oriental és la més extensa d'Eslovènia. Comprén quatre territoris diferents: el territori de clima més sec d'Eslovènia, el territori dels óssos de Kočevsko, el territori del vi del Cviček, i el territori del Zeleni Jurij (o Jordi Verd, la deïtat que aporta la renovació i la fertilitat a la primavera). La principal activitat econòmica és la indústria (principalment la indústria automovilística, la farmacèutica i també altres indústries lleugeres).
La regió estadística de Eslovènia Sud-oriental (Jugovzhodna Slovenija en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de l'Eslovènia Sud-oriental constitueix el major territori de la regió tradicional eslovena de la Baixa Carniola o Dolenjska.Llistat cinc municipis amb més població de Eslovènia Sud-oriental / Jugovzhodna Slovenija
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Novo mesto
- 36.769 hab.
- Kočevje
- 15.681 hab.
- Črnomelj
- 14.293 hab.
- Trebnje
- 12.839 hab.
- Ribnica
- 9.424 hab.
El món subterrani del Karst, amb la famosa cova de Postojna i el llac intermitent de Cerknica, és un dels principals atractius d'aquesta regió. D'acord amb la seva densitat de la població, és la regió menys poblada d'Eslovènia.
La regió estadística de Carniola Interior i Carst (Notranjsko-kraška en eslovè) és una de les dotze regions estadístiques d'Eslovènia, amb les que es treballa a nivell de la Unió Europea. La regió estadística de la Carniola Interior i Carst correspon aproximadament a la meitat sud de la regió tradicional eslovena de la Carniola Interior o Notranjska, encara que inclou algún municipi de la Ístria eslovena o Slovenska Istra.Llistat dels sis municipis de la Carniola Interior i Carst / Notranjsko-kraška
Font: Statistični urad RS (dades 2018)- Postojna
- 16.120 hab.
- Ilirska Bistrica
- 13.313 hab.
- Cerknica
- 11.502 hab.
- Pivka
- 6.112 hab.
- Loška dolina
- 3.739 hab.
- Bloke
- 1.529 hab.
La Baixa Estíria o Štajerska
La Baixa Estíria representa el terç meridional de l'antic Ducat d'Estíria i és una regió del nord-est d'Eslovènia. Els altres dos terços septentrionals de l'antic ducat pertanyen actualment a Àustria i són anomenats Alta Estíria. El Ducat d'Estíria formà part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seva dissolució el 1806, quan es va convertir en el Gran Ducat d'Estiria sota el domini de l'Imperi d'Àustria-Hongria. Estíria va ser una entitat político-administrativa autònoma entre 1180 i 1918. El Ducat d'Estíria fou dividit el 1918, al finalitzar la Primera Guerra Mundial. El Regne de Iugoslàvia es va quedar amb la Baixa Estíria, que passà a formar part d'Eslovènia. La capital de la Baixa Estíria és Maribor (alemany Marburg). També hi ha altres ciutats com Celje, Velenje i Ptuj. El 2005 Eslovènia es va dividir en 12 regions estadístiques. La major part de l'Estíria eslovena està ara dividida entre la regió del Drava (Podravska) i de Savínia (Savinjska). La zona al marge sud del riu Mura, incloent Ljutomer, va ser incorporada a la regió de Murània (Pomurska), mentre que alguns dels seus municipis, incloent Slovenj Gradec, van ser inclosos en la Carintia eslovena (Koroška).Transmurània o Prekmurje
La regió limita amb Àustria al nord-oest, amb Hongria al nord-est, al sud amb Croàcia i al sud-oest amb la província eslovena d'Estíria. Està formada principalment per una plana i per això l'economia es basa en el sector agrícola. És la regió més pobra d'Eslovènia. La capital regional és Murska Sobota. Altres ciutats són: Lendava, Dobrovnik, Turnišče, Beltinci i Črenšovci. La majoria dels habitants de la regió són d'ascendència eslovena. També hi ha una important minoria hongaresa i una petita i sedentària presència de la població gitana.#iTGN
-
Jesús Monllaó, sessió contínua...
El director de cinema tarragoní Jesús Monllaó Plana (1967) ens apropa, en aquesta entrevista concedida al canal youtube #iTGN , la…
Llegeix més
-
Jordi Llort (Gallus) - The big bang crunch
Del 15 al 30 d'abril va tenir lloc al CRAI Campus Catalunya de la URV l'exposició "The Big Bang Crunch.…
Llegeix més
-
Jordi Abelló: un viatge al galliner...
Jordi Abelló, Reus. Ens convida al seu galliner on mirades serenes ens acullen des de les parets. Colors, textures, essències,…
Llegeix més
-
Ferran Gerhard: escèptic nihilista
Ferran Gerhard (Valls, 1953) viu a Tarragona. Escèptic nihilista, ex-periodista i actualment juntaparaules de ficció. Coincideix amb Sòfocles que "ningú…
Llegeix més
- 1
- 2
