Aquest any els ciutadans de Catalunya estem convocats per votar en tres ocasions.

Eleccions municipals a finals de maig, les autonòmiques al setembre i les eleccions generals a l’estat espanyol, que encara no estan convocades, haurien de celebrar-se abans del 20 de desembre.

Article de Xavi Chamorro.

En un sistema basat en una democràcia participativa el concepte que el poble és sobirà agafa sentit. El seu poder de decisió no s’esgota amb el vot. La ciutadania participa directament en la presa de decisions polítiques.

Com a concepte teòric quan el poble es el titular del poder polític i escull democràticament els seus representants per formar les institucions polítiques que exerceixen el comandament del país es quan parlem de democràcia representativa.

La democràcia directa electrònica pretén apropar la gestió del govern al poble. Els ciutadans poden votar en assumptes legislatius davant el parlament o congrés, redactar nous projectes legislatius i revocar representants en qualsevol etapa del seu mandat.

En aquestes convocatòries sovint s’emplenen titulars als mitjans de comunicació amb la paraula democràcia i derivades en cos de lletra ben gran. És realment democràtic el nostre sistema electoral? Hi ha oportunitat de control per al poble durant les legislatures o tot es resumeix en la festa de la papereta cada quatre anys i campi qui pugui? Quina diferència hi ha entre una democràcia representativa i una democràcia participativa? Actualment és una utopia plantejar una democràcia directa?

Com a concepte teòric quan el poble es el titular del poder polític i escull democràticament els seus representants per formar les institucions polítiques que exerceixen el comandament del país es quan parlem de democràcia representativa. En aquest cas el poder legislatiu, que fa o canvia les lleis, recau en una o diverses assemblees o cambres de representants. Aquests membres s’acostumen a organitzar en partits polítics. Són escollits per la ciutadania directament en llistes obertes o tancades que són elaborades per la direcció dels partits en el que coneixem com a eleccions legislatives. El poder executiu recau en un govern que s’estructura en diferents ministeris o conselleries. Tot plegat encapçalat per un cap d’estat, president o primer ministre.

En un sistema basat en una democràcia participativa el concepte que el poble és sobirà agafa sentit. El seu poder de decisió no s’esgota amb el vot. La ciutadania participa directament en la presa de decisions polítiques. Seria el govern de la majoria, amb l’expressió directa de la voluntat de tothom. Es dona veu als individus i comunitats. És un model polític que facilita a la ciutadania la seva capacita d’associar-se i organitzar-se de manera que puguin exercir una influència directa a les decisions públiques. Per aconseguir-ho hi ha diferents eines com els referèndums, plebiscits, iniciatives populars i revocatòries (dret dels ciutadans a destituir del càrrec un funcionari electe abans de finalitzar el seu mandat). Aquesta opció permet una major participació ciutadana en la presa de decisions que en la democràcia representativa, però menor que en la democràcia directa.

L’altra fórmula que apuntàvem és l’anomenada democràcia directa o democràcia pura. Aquí el poder és exercit directament pel poble en assemblea. Segons quines atribucions tingui aquesta assemblea, els ciutadans poden aprovar o derogar lleis i escollir els funcionaris públics.

Una gran dificultat que planteja aquest sistema és la complexitat de decidir-ho tot mitjançant el referèndum i la consulta a tota la ciutadania de totes les decisions. Per pal•liar aquests problemes, els seus defensors proposen els sistemes electrònics i internet (fòrums, televisió digital o wikis). La democràcia directa electrònica pretén apropar la gestió del govern al poble. Els ciutadans poden votar en assumptes legislatius davant el parlament o congrés, redactar nous projectes legislatius i revocar representants en qualsevol etapa del seu mandat.

Actualment no hi ha cap lloc al mon on s’hagi implementat aquest sistema, tot i que Suïssa, ja governada parcialment en democràcia directa, es mou cap aquesta línia.

En la segona part d’aquest article continuem analitzant el “govern del poble”