A les comarques tarragonines, als contraforts de la Depressió Central, molt a prop de Santa Coloma de Queralt a la comarca de la Conca de Barberà neix el riu Gaià. Recull les aigües de Brufaganya i la Serra de Queralt. Al seu trajecte cap al mar travessa la serralada prelitoral, passa pel conjunt cistercenc de Santes Creus. En arribar al Catllar un pantà construït el 1975 esmorteeix la seva embranzida. Des d'allà es deixa caure per torbar-se amb el mediterrani a prop d'Altafulla. El sediments aportats pel riu amb el pas dels anys han format la plana al·luvial de les Hortes de Tamarit on es troba l’Hort de la Sínia. La plana és presidida des del damunt d'un turó arran de mar pel majestuós Castell de Tamarit on es conserven en molt bon estat les restes de l’antiga Vila Closa. Al peu d'aquesta fortificació hi ha la platja de Tamarit i la cala Jovera de gran interès natural i paisatgístic.

Per accedir a aquest entorn privilegiat de la Costa Daurada on esdevenen la major part de les activitats de l’Hort de la Sínia es pot anar per l’itinerari adaptat “Natura per a tothom” que transcorre pel marge dret de l’Espai Natural de la desembocadura del riu Gaià. Aquí trobem la primera sorpresa: el bosc de ribera i la seva fauna associada.

Christian Felber va néixer el 1972 a Salzburg. És professor universitari d’economia, periodista independent i escriptor. Divulgador de temes relacionats amb l’economia i la sociologia. Especialista en economia sostenible i en proposar alternatives als mercats financers. És fundador del moviment attac Àustria i actual portaveu de l’EBC, iniciador del projecte “Banc democràtic” i dissenyador de l’Economia del Bé Comú.

Christian Felber.

Una de les veus que ja fa uns anys s'erigeix enmig d'aquesta necessita de canvi és l'Economia del Be Comú (ECB) de Christian Felber. L'any 2008 ja havia desenvolupat una alternativa als sistemes econòmics predominants en el seu llibre «Nous valors per a l'economia». Aquesta va ser la llavor que amb l'aportació d'un cercle d'empresaris cada dia més gran va donar cos l'any 2010 a l'EBC. Bàsicament es proposa un nou sistema de mercat en el que les actuals aspiracions empresarials d'afany de lucre i concurrència siguin canviades per contribució al Be Comú i cooperació.

Les investigacions més modernes asseguren que aquestes alternatives són ben compatibles amb la naturalesa de l'ésser humà, al contrari dels perjudicis tan ben assentats i favorables al consumisme que ens volen fer creure que som egoistes de naixement. Encara més, l'economia del be comú es construeix en base a valors que fan reforçar les nostres relacions: confiança, responsabilitat, estima, democràcia, solidaritat i cooperació.

El Balanç del Be Comú.

El Balanç del Bé Comú farà que les empreses no cerquin com a fi últim els diners sinó els valors establerts en l'esmentat balanç, com ara la dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, transparència i participació democràtica.

En menys de 24 hores la flota de la Volvo Ocean Race, que es troba en aquests moments en el dia 5 de la cinquena etapa entre Auckland i Itajaí, a 3.640 milles de Cap d'Hornos, connectarà amb vents de cua que poden arribar als 45 nusos d'intensitat acompanyats d'onades de fins a 10 metres d'altura. Són els coneguts com 40 rugents, les condicions sota el paral·lel 40 S que tant anhelen i temen a la vegada, i que fan que en molts vaixells els vestits de supervivència pengin ja dels seus ganxos.

La mànega que portarà a la flota de sis vaixells a passar per alguns dels punts més remots del planeta, on l'objecte més proper seran els satèl·lits que orbiten sobre els seus caps, ha començat amb condicions molt suaus -5 nusos de Sud-, que res feien recordar el drama viscut en el Pacífic durant els passats dies. Team Brunel ha creuat la línia de sortida en primer lloc, mentre que l'equip espanyol MAPFRE, que va guanyar l'etapa 4, ho ha fet una mica endarrerit; però tothom sap que aquest ordre poc representa quan es tenen per davant ni més ni menys que 6.776 milles -12.549 quilòmetres- de navegació passant per un dels oceans més inhòspits del planeta.

Es preveu que la flota arribi a Itajaí al voltant del 7 d'abril, després de recòrrer les 6.776 milles que separen Auckland, a Nova Zelanda, de la ciutat brasilera, passant pel Cap de Forns.